Translate

Saturday, 14 November 2015

Tokyo Days (III)


***Listen to this***

Youkoso!!! (Japanese for welcome) to the last part of the trilogy Tokyo Days :D

Tokyo Days (III)


Jumping right in it, today I want to write about one of my best experiences in Japan so far: nature.


One day after class I decided to visit a nice traditional Japanese garden, so I started searching for some nice ones. I was torn between two, specially, but little did I know that I would have the chance to visit them both days later :D

So first, I finally choose the most well-known garden, called Rikugien. At around 2pm I took my umbrella and stopped at the basement of the mall to buy a bento box (set of nice varied food) and some onigiri (rice balls), then, I headed for the train. After 40 minutes or so I arrived to the destination station and walked to the gardens.

When I saw the entrance gate I already felt it would be great.
Although the day was gray and it started raining shortly after entering, the place was stunning. You can really tell they arrange everything in a certain aesthetic way.
I let myself get lost in that oasis in the middle of busy Tokyo until around 5pm...

(The pictures are not as good as they should, sorry!)



I decided to eat lunch on this bench. I was completely alone the whole time and it was great. Shortly after an insect came and it freaked the shit out of me (insects here are HUGE)






After walking for a while I found this little place where you can have a drink and some wagashi (traditional Japanese confectionery)

I chilled under the rain with my hot matcha tea and delicious anko filled wagashi <3 Happy times

This little place is heaven














There weren't many people so it was even more peaceful. A boy was drawing, a coupled of old people were taking a walk... The gardens close at 5pm so when I came out it was already closed if people wanted to go in. It was a day in which I could feel some pressure in my head, but it totally evaporated while in here, it is definitely one of my happy places. 



Going back to the station, after that I met with friends to go eat okonomiyaki :D




So days passed and I finished my classes and graduated!


Homework is OK with a view

Graduation day!




After that I spend a few days off around basically roaming around wherever I wanted. I actually had time to spend in places :3



Spent a whole morning looking for and selecting manga


I don't know what this is but Japan is cute things land

Night spent roaming around with C are a fond memory. Half confused half excited, I was truly happy. This is in Shinjuku:



We liked Shinjuku a lot!





Hi from Shinjuku

The red light district

I was so impressed by seeing 5 (!!!!!) vending machines together!!! There's at least one in every street, but this!?? I miss them


The last day I met with my host sister, we had to cancel our plans to go where we wanted to go, but I suggested to go somewhere else... Kiyosumi gardens! The other gardens I wanted to visit. It was a gorgeous day and we couldn't stop saying: "So pretty! So pretty!".

Ittekimasu! (Going out) In the entrance of the residence about to have a wonderful day



I took so many pictures of streets in Japan... They are just that charming
 Now, to what probably are the prettiest pictures I took while in Tokyo:






















Many trees had a tag with them telling you the kind of tree it is. Also, can you see some waves in the water? That's because it had the BIGGEST fish in there!!!!!!! THEY LOOKED LIKE DRAGONS NOT EVEN JOKING. There were also super cute turtles in there, we got to see a turtle family.

Hello, cutie

After that, we went to Akihabara to take PuriKura and later she took me to this great and famous raw fish market area called Tsukiji for dinner. I had the most fancy and delicious dinner.
PuriKura with N, we are maids! >u<

More PuriKura with N, we are school girls, Sailor Moon uniform ;)

In the restaurant, the environment was great and the service was the most exceptional I've ever gotten to experience


After this, my last day in Tokyo arrived. I was definitely feeling down thinking it was my last day, but I was decided to smile through it and have a great time, hopefully I would forget about it!


Not a good morning when it's your last morning :(
After C's classes, I went to pick her up at the academy, we were going to spend the rest of the day together. 

In this picture I'm trying to take a selfie with Mount Fuji (behind), it's the first and only time I got to see it. Everyone was making fun of me x)
 We took off to look for my tea time sweet and beverage :P
We ended up in the Daikanyama area.
HIGHWAYS ARE A NEW WORLD TO ME

C looking as cool as ever



Welcome to Tokyo!




Prettythings.com

Transcription: Orinpikku ga ta Tokyo ni yattekuru (Coming for the Tokyo Olympics!) Totally will :P



When it was already night we went to a souvenir shop that was huuuuge! Way to Omotesando, a fashionable area with brand shops like Chanel, Louis Vuitton... you get the idea (not as high-end as Ginza, though).



A wedding church

Omotesando streets

I wanted all of these

And these

After that, we went back to Shibuya for dinner and when in the station said farewell to each other. That, was when everything came up out from inside me and when trying to said goodbye tears started flowing, nooo!! I kept my whole train trip to the residence trying to hold myself back but I was so sad  I couldn't help it.
Last night in Tokyo feels
That night I rebelled and went to the konbini (convenience store), bought all the sweets I hadn't tried, and ate some. After getting my suitcase ready at around 5am i went down the hall and sat down alone in the dark refusing to sleep x) I didn't want the day to ever change!
Outside the station back to the residence

:'(


Ready to go

Airport grounds

That's it folks

Game over

Already on the plane, the weather fits my mood



stOP GOING AWAY




My first stop was Beijing. Spent there from 5pm to 1am, very boring honestly

Peking airport

Hello from Beijing

Chillin'
Bored, so bored

This airport was deserted and was kinda creepy



FINALLY GOING TO THE EMBARK DOOR


Not comfortable. Air China is not comfortable.

Hours later we stopped in Vienna. Vienna airport was the worst so far but I got to see the sunrise. It was red and I loved it.

And then, the sun came up from Vienna

"...This trip was special because of you."
And thus, September came to an end.
I got to Barcelona from Vienna and went home. My trip had finished, and although I was feeling down another part of me was happy and excited to think about everything that had happened during those days spent in Tokyo. I met so many wonderful, open-minded people that I know for sure that I will love reuniting with and it will be as nice as the same day we met. I got to see so many new, exciting, funny, beautiful... all kinds of places! The best was sharing it with them and experiencing together, I felt so comfortable and accepted I can't believe it. I'm very happy I got to meet everyone I met. Now, though, I miss them a lot. I miss walking around following Google Maps, and simply walking around when we couldn't. Singing the Evangelion opening in the Karaoke, getting all excited everyday (even at the konbini), meeting at Hachiko... With C we walked the longest time, I had never met someone who didn't get tired of walking with me and could walk for hours without complaining about being tired  or wanting to take public transport. Those moments of quiet looking around and discovering gave me the time I needed to process all the incoming new information and aided me to reaffirm my thoughts.  R showed me the coolest places and she was so welcoming and fun I miss her a lot. N is my Japanese big sister. 
I feel so, so lucky to have been able to live this... It will never be repeated, but I am so glad it happened. I left Japan with the best experiences and the best people I could have ever met behind. After being lost for so long I feel so blessed to know my place. 
This trip is, definitely, one of my favourite memories of life so far and one of the most special. I love everybody and everywhere so much I can't contain it. When I think about it, I feel all warm and fuzzy and smile inside.
Japan is beautiful, but now is even more special to me and I can't wait to go back, and hopefully see everyone again. I feel loved.

There are still so many places to go, so many things to see, but I'm so blissful to be able to say that I lived it to the fullest! I just can say thank you. 


By now, I'll keep on keeping and enjoying what is here, but eventually, I'll stop and you will come to my mind, Japan, I'll look up, shake my head with a smile and retake my walking. I am looking forward to the next time.


Thanks for reading,

See you soon,

Onwards.

B.


PS: I leave you with, probably, my favourite picture. It gives off a special feeling, that's because it was a special moment.


7 comments:

  1. Com posar 473248282729 sentiments en un sol comentari.
    Suposo que és el mateix que et vas preguntar tú quan havies de resumir tot 1 mes d'experiències en 3 posts. Segur que es queda una sensació de "em falten moltes coses per dir", però lo bo és que... tot allò existeix igualment. I està amb tu :)

    De debò que no sé com començar x)
    Tinc de fons música instrumental i com vulgui explayarme molt acabaré plorant jejeje (oh crap, eyes, stop).
    I will do my best!

    Espera que pujo adalt de tot per tenir una guia. [...] Ara! És cert, els parcs. So pretty ;u; ♡ Veure un jardí japonés 100% japonés made in Japan al Japó ha de ser com una aproximació al Nirvana, jo crec. M'alegro molt que poguéssis escapar-te algun cop i apreciar-ho amb calma, gaudint al 100% and by yourself. Zen at its finest. El cos demana moments així molt més sovint del que es pensa ^^
    I és genial que la N et pogués ensenyar més llocs! Què millor que algú nadiu per dir-te els llocs clau?
    En serio, et pots sentir satisfeta amb l'experiència, amb com l'has viscut. Com t'ho has currat, com t'has esforçat per aprofitar cada segon al màxim. Com saber apreciar cada racó, cada passa i cada desviació, fins i tot. Has sabut treure-li tot el suc que es podia treure i apurant fins i tot les llavors (ara pensava en les síndries, jaja).
    Segur que, tot i que has sigut molt amable d'explicar amb detall tot el que ha sigut, tant en persona com per escrit, em falten molts detalls que corroboren que vas viure això al màxim. És impossible recordar al mil·límetre! Però I mean que ho sé, sé sense saber cada segon viscut que ho has aprofitat al màxim. I m'alegra molt :')

    Saps? Mira, ara et diré un secret, vull compartir-ho amb tota sinceritat (sí, en mig d'internet on qualsevol pot entrar i llegir. Who cares anyway jaja). Vull que ho sàpigues, perque I cherish u a lot i simplement ho vull compartir. Sé que ho entendràs i et dono les gràcies per avançat ♡
    Hi va haver molts moments que no podia mirar les fotos que anaves posant. Al principi sí, estava overly and extremly excited! Però anaven passant les setmanes, i... I don't know... No m'agradaven els sentiments que de vegades treien el cap dins meu. Tanta felicitat que al principi m'emocionava s'estava convertint en una cosa que em punxava d'alguna manera. Veia com en tan poc temps havies arribat a un lloc que fa anys que veig des de lluny, que aprenies tant, que provaves tantes coses, que coneixies a tants nadius, que veies tantes coses, que em passaves tant per davant amb l'idioma... que em sentia una inútil. "Què has fet tot aquest temps? Què fas, ara, aquí?" Un cop més, m'havien passat per davant.

    SHIKASHI. KEDO. PERÒ. SIN EMBARGO.

    Ja no és així ^_^ Please. PLEASE. Don't worry!! La meva intenció no era ni molt menys fer-te sentir malament. Please no, que no taqui una experiència així.
    Amb el que et volia deixar és amb el que et diré ara: m'has ensenyat UN MUNT. Sense que te n'hagis adonat. M'has fet veure les coses d'una altra manera. Mai he pogut arribar a tenir cap sentiment negatiu cap a tu malgrat haver-hi moments que se'm feia difícil veure't allà. A la mínima que sentia que l'enveja o sentiments contaminats anaven a atacar, I quickly brushed them off, millor dit: you brushed 'em off. With you just being you. Simplement sent feliç. I enrecordant-te de mi. Tot i estant tan ocupada i vivint the time of your life, quan podies anaves explicant, i em vas soprendre MASSA quan vas tornar amb such package. Really it wasn't necessary ;__; ♡♡
    Quan veig les fotos, i després de llegir els 3 posts (emosionada de la vida btw), ho sé del cert: it had to be like that. You HAD to be there. You HAD to live that experience. It was meant to be ^^ Estic segura que has après moltes coses, moltes més de les que n'ets conscient. Les veuràs en un temps, you'll see. És com quan cuines, alguns plats quan es deixen reposar mostren el seu veritable sabor.

    (Em quedo sense espai, segueixo a un altre comment)

    ReplyDelete
  2. A través de la teva experiència, a més, com ja he dit m'has ensenyat a mí. M'has ensenyat que si vols, pots. Que el món és més reachable del que sembla. Que els límits només te'ls poses tú, ni tan sols l'idioma ni la distància et poden aturar. M'has... d'alguna manera, despertat. No es pot estar tota la vida somiant i acabant sense sortir del llit. Arriba un moment que s'ha d'actuar, d'aixecar-se, de començar. Alguns podran arribar abans i altres després, però algun moment s'ha de donar el pas.

    Moltes gràcies per haver fet que una experiència tan memorable d'alguna manera m'hagi tocat i l'hagi vista de tan a prop ♡ M'alegra molt veure que hem pogut anar descobrint un món apassionant i que... s'hagi demostrat que existeix. Ho has pogut comprovar i t'asseguro que no hi ha persona més idònia que tu per haver-ho fet ^^ Ho has viscut al 100%. Què més es pot demanar? És com... no sé, com si haguessis honorat(?) el fet d'interessarte per Japó. Vull dir, que no ha sigut pur "postureo" o "viatge exòtic", sino que ho has viscut de debò, amb el cor. Gràcies per ser així. No sé, m'emociona molt veure't tan feliç tant escrivint com a les fotos :') És 100% sincer. Es nota. És el que at the end of the day em feia que brusheés off possibles pensaments negatius que intentaven sortir al veure les fotos. "Come on, si ho està vivint al màxim i és la felicitat personificada!".
    Gràcies ♡ De debò.

    I omg que no m'envagi del post sense haver dit que obviously TOTES LES FOTOS SÓN GORGEOUS OMG ♡♡♡
    Tant les de posts anteriors amb Shibuya (m'ha sorprès molt wow, veure-ho en fotos no és el mateix que en fotos d'internet. Sembla més gran, més... real), Harajuku, Asakusa, etc.
    I a totes surt mega pretty ;u; (SÍ. Cas tancat, jaja).
    Però a la que surts plorant... tia. Tia. Em fas plorar ;-; Què cute i omg que algú t'abraci per favor UN PELUCHE PARA LA B-CHAN POR FAVOH.
    Això és la prova definitiva de que that trip had to happen ♡
    Però no ploris més. Això només és un preàmbul i sé que ho saps des d'abans que jo jajaja. Tot al seu temps. No hurries. I m'ho rellegeixo per mí mateixa perquè de vegades em fa falta jaja xD

    Gràcies per haver dedicat temps per escriure la teva experiència :3 Diuen que val més una imatge que mil paraules, però què vols que et digui. Si es poden tenir ambdues coses... COMBO. Més que una imatge sense context (com ens agrada aquesta paraula als traductors jaja), prefereixo mil paraules explicatives, on un mateix es deixi portar, divagi, gaudeixi recordant, etc. Arriba molt més ^^

    Et deixo ja que prou he ocupat ja, jajaja
    Perdona si en algún moment m'he expressat massa randomment(?) M'he adonat que puc escriure o fent tres mil floritures, o fent-ho tal qual com parlo. Suposo que després de passar temps parlant m'he acostumat a poder dir-t'ho tot sense por :)
    You're awesome.

    ありがとう

    Much luv ♡♡

    ReplyDelete
    Replies
    1. Oh, my Petra... ♡ M'encanta
      No saps, no saps com m'agrada llegir això que em dius. M'agrada perquè és sincer, perquè et surt de dins, i perquè decideixes compartir-ho amb mi, i això em fa molt feliç. Bravo, en serio, agraeixo tant que t'obris a aquest tema de "l'enveja". Crec que ets la primera persona que he conegut mai que ho fa, i m'emociona. Em sento tan, tan afortunada de que siguis tu! Fa que els meus feelings pugin 5 nivells x) No de debó, entenc el que em dius. I que bé que m'ho diguis, perque crec que és com obrir les finestres quan una habitació ha estat tancada. No diré que sapigués res, perque no és el cas x) però hi ha moments que tens sensacions, però sempre he pensat que "this too shall pass, I've got faith in our relationship", i no es pot tatxar algú per un moment, sinó per un seguit de coses. És molt fàcil estimar a algú per tot el que ha fet però a la mínima que una sola cosa crea recel deixar la resta de banda: no passarà, perque ara sé com són les coses. Potser a vegades no sé com actuar, però per dins puc veure la situació, i ara divago (ja començem jajaja) pero ja m'entens (com sempre). Aprecio molt la puresa amb la que te m'has presentat, i només espero poder reciprocar-ho.
      Entenc el que dius, i com que he pensat que a mi també em podria passar en un principi, des que vaig tornar, hi ha moltes coses que no he o no dic per por de crear mals feelings. Després penso que, bé, són com són les coses, no hi ha més, però tot i així ara sovint em freno a parlar de segons quines coses (Japan related) per no crear tensions. Per això m'ha sorprès molt que em confessesis una cosa de tan a dins. Una cosa de tan a dins tan a dins que intentem ignorar, minimitzat, perque fa por, perque et fa sentir una persona dolenta... Però no. Tots sentim, tots voldriem allò que desitgem, i és normal que en veure a algú que té allò que pintes com a ideal pensis "jolín, i jo què?". Tots tenim això, també a dins.
      Però crec que és molt savi el que dius. Ai, Petra... tens tantes coses que jo no tinc! (a dins teu). Som diferents, és així, però el valor inherent de les coses que tenim a dins és exactament el mateix. Entre tots. A dins tenim coses de tot tipus, molt diferents, pero ni millors ni pitjors, simplement, diferents. I dóno gràcies a això, perque tu dius que aprens de mi (cosa que penso wow why x) si soc tan normal com una formiga pero m'enorgulleix en certa manera, perque que algú com tu, a qui admiro, em digui això, em fa sentir capaç), però jo sento que aprenc de tu també. Sento que rebo més del que dono tota l'estona.
      T'entenc perque sé el que és voler una cosa amb totes les teves forces, perque sé què és pensar "ho té millor que jo", perque sé que és que et dolgui no poder arribar quan veus altres que mouen un dit i ja hi són. Perquè sempre ha estat així.
      T'entenc perque jo també he sentit aquestes coses, i el pitjor és lo confosa i horrible que em feia sentir si tenien alguna relació amb tu. Algú que no m'ha aportat més que coses bones, què estic fent? Sempre m'he sentit molt sola, que sempre ho he hagut de fer tot sola, i que mai he tingut ningú amb qui realment parlar honestament al 100% quan ho necessitava, que no podia confiar-me que al final sempre acabava. Quan veia tots els amics que tenies, ja sigui pel blog, a l'estranger (Japó sobretot jaja) etc. jo també volia, pensava, que fantàstic! jo també vull que m'estimin, jo també vull una bona relació, que no acabi tacada per l'enveja, perque sempre acaba així? Perque sempre acabo rallant-me sola?

      Delete
    2. (continua)
      Però al final, no calen grans canvis per sentir-te millor, per oblidar-te de pensaments intoxicants. T'adones que no cal anar a l'altra punta del món. Tot comença amb un "click" a dins del cap. I cadasú té la seva manera, el seu estil, i el seu camí.
      El que ara sembla que no tens, arribarà.
      El que ara em sembla que no tinc, arribarà.
      Jo sé que passarà, perque des de fora és més fàcil que quan es tracta d'un mateix.

      Estic molt contenta, i aquest dia es fa especial per això. És el primer cop que veig algo així i em sento com a alliberada, perque crec que podem notar les vibracions dels altres a vegades. Ets molt valenta i forta, i gràcies un altre cop per aquest gran salt que t'has atrevit a fer. M'encanta.

      M'encanta que pugui anar així i que no es corqui.


      Tot i això, hi haurà moments que seguiran sent difícils i els fantasmes tornen, però també és normal. No podem ser boles de bonhomia el 100% del temps, no. Perque hi ha un gran ventall de sentiments, tots igual de vàlids i mereixedors de ser expressats. Perque si intentes arrecerar-ho tot sota un somriure les altres coses t'observen des d'un costat. Som éssers complexos, però explicant les coses aconseguim meravelles, com l'autenticitat.

      I de fet, "everybody's gotta learn sometime", i no només un cop, sinó 2 i 3, 4... i mai sense parar fins que shinemasu

      Ara, et vull dir, de tot cor de tot cor, que espero no haver-te fet molt mal, perdó. També et vull dir de tot cor de tot cor que si et puc ajudar amb qualsevol cosa o simplement et puc fer servei d'alguna manera, ja sigui que vols algo o simplement et pugui escoltat, excavaré les ruines de l'amfiteatre per fer-ho, o construiré la sagrada família. I, finalment, de tot cor de tot cor, que no hi ha ningú amb qui tingui més ganes de veure Japó :)

      ♡♡

      Moltes gràcies de debó.

      Delete
    3. I gràcies també per apreciar lo del post, no és res de debó! hi ha tantes coses que no dic, sí!!! ja veus jaja, moltes me les deixo al moment d'escriure (a més que he triat que quasi tot fossin fotos), però moltes altres trio no dir-les, perque ja està bé com està, ja són coses que es queden allí i dins meu i a dins de qui ho ha viscut o que en parlaré en persona. No és possible expressar una cosa tan gran aquí, tampoc és la meva intenció, amb una idea ja està bé :) A més, que cadascú ho viurà a la seva manera, no sóc ningú per fer spoiler :P :P
      Merci anyway, perque sempre em captes

      Delete
  3. (+ m'he oblidat de coses x) )

    Evidentment, no he saltat per l'habitació quan he llegit això!! també m'he entristit una mica, i es que em fa sentir malament poder arribar a fer-te sentir coses lletges inconscientment. És clar que em dóna complexe, però by far, the good outweighs the bad :) Com sempre amb TOT.

    També, creu-me, que Japó NO és millor que on som, aquí, ara (de fet cap lloc ho és). I ho dic 100% honest and real, NO és millor que l'ara. Aquest és el nostre ara, que ens dóna 1000 oportunitats cada dia. He vist quantitats de gent gaudint i quantitats de gent amargada per igual, A TOT ARREU. Entenc l'anhel, però no deixem que ens cegui, perque seria una pena :)

    Loves you,

    B <3

    ReplyDelete
    Replies
    1. we supa lucky girls bc we can go to ...*top secret**** rabbit hole u know ;) (H)

      Delete